La Havanera
Introducció
El que avui entenem per havanera és fruit d’una llarga i complexa sèrie de vicissituds històriques i culturals. D’entrada el primer que ens ve al cap és la illa de Cuba i la costa catalana, i això, sense deixar de ser cert, cal que sigui matisat en tan que només es coneixen les havaneres a Cuba i a Catalunya. Al País Basc, a Galícia, a Cantàbria, a Astúries, a Castella, al País valencià, a Andalusia, a les Illes Canaries i en molts d’altres llocs també es canten havaneres.
Fins i tot el seu ritme es pot identificar en peces de l’àrea mediterrània, com per exemple: en algunes cançons napolitanas (és el cas de la ja famosa “Oh sole mio”).
El seu origen
L’origen de l’havanera l’hem de buscar, sense cap mena de dubte, en la contradança cubana, forma musical derivada de la contradança continental europea introduïda a Cuba pels francesos a mitjans dels segle XIX. Junt amb la “ gavota” i el “paspié” constituïren els ritmes de moda obligats a totes les reunions de societat i festes aristocràtiques.
Aquesta contradança va ésser molt cultivada pels compositors cubans durant el segle XIX, que adoptàren dues mètriques diferents al pentagrama; l’una a 6 x 8 i l’altra a 2 x 4, de la primera derivàren la GUAJIRA, la CLAVE i la CRIOLLA i de la segona naixeren la DANZA, el DANZON i l’ HAVANERA.
El que avui entenem per havanera és fruit d’una llarga i complexa sèrie de vicissituds històriques i culturals. D’entrada el primer que ens ve al cap és la illa de Cuba i la costa catalana, i això, sense deixar de ser cert, cal que sigui matisat en tan que només es coneixen les havaneres a Cuba i a Catalunya. Al País Basc, a Galícia, a Cantàbria, a Astúries, a Castella, al País valencià, a Andalusia, a les Illes Canaries i en molts d’altres llocs també es canten havaneres.
Fins i tot el seu ritme es pot identificar en peces de l’àrea mediterrània, com per exemple: en algunes cançons napolitanas (és el cas de la ja famosa “Oh sole mio”).
El seu origen
L’origen de l’havanera l’hem de buscar, sense cap mena de dubte, en la contradança cubana, forma musical derivada de la contradança continental europea introduïda a Cuba pels francesos a mitjans dels segle XIX. Junt amb la “ gavota” i el “paspié” constituïren els ritmes de moda obligats a totes les reunions de societat i festes aristocràtiques.
Aquesta contradança va ésser molt cultivada pels compositors cubans durant el segle XIX, que adoptàren dues mètriques diferents al pentagrama; l’una a 6 x 8 i l’altra a 2 x 4, de la primera derivàren la GUAJIRA, la CLAVE i la CRIOLLA i de la segona naixeren la DANZA, el DANZON i l’ HAVANERA.